LA HISTÒRIA DE PACO MERALGO

– Veig que aquí hi ha una fonda interessant- va dir el mosso d’esperons mentre repassava la guia gastronòmica del més famós fabricant de rodes de carro del regne-. I és a prop. Bon ví, excel·lents guisats i carn d’olla… És la “venta” Paco Meralgo.
– Doncs anem cap allá, “pá comer algo” – va resoldre el rei Adolf X “El Tripaire”.
La comitiva reial va arribar fins la “venta, on Paco, el “ventero”, va rebre el monarca amb un gotet de bon vi negre.
– Sigueu benvingut, Majestat. Preneu aquest vinet per fer coixí.
Com el vent aixecaba molta pols i les mosques estaven molt pesades, Paco va tapar el got amb una rodanxa de xoriço.
– I aixó?- va preguntar el rei.
– És la tapa- va respondre satisfet el mesoner.
Adolf X “El Tripaire” es va prendre el vi d’un glop i, seguidament, es va endrapar la rodanxa de xoriço.
– Quin vi! Quin xorisset!
I abans de que en Paco es retirés el rei va exclamar: “Paco! Un altre vi! Però, amb tapa! Eh?”
A partir d’aquell moment, una reial ordre d’obligat compliment instava totes les “ventas” del regne a servir els gots de vi amb tapa a tots els qui entressin, ja sigués “pá beber algo… O pá comer algo”.